La situació actual de moltes empreses, i també certes visions tradicionals, porten a pensar en l’optimització de les compres en termes de “comprar més barat”.
Efectivament, reduir qualsevol despesa en termes econòmics absoluts no és quelcom que s’hagi d’ignorar, però hi ha més factors a considerar per arribar a optimitzar el que consumim.
Una primera consideració passa per garantir que el producte o servei compleix amb allò que necessitem i, en cas de no fer-ho, conèixer en quin grau no ho fa. Si aquest darrer és el cas, ¿estem disposats a reduir les nostres expectatives o exigències per ajustar-nos al que estem consumint?.
Una destructora de paper econòmica fa correctament la seva funció, però… ¿podem destruir el número de fulls de cop que necessitem per no perdre temps? ¿el resultat ofereix la seguretat de destrucció de documents que ens cal? ¿permet cicles de treball com els que necessitem? I un cop tenim la informació, ¿quina de les característiques són imprescindibles per a nosaltres?
També cal tenir en compte la durabilitat: ¿quina vida té el producte o servei? ¿quant de temps s’espera que s’utilitzi?
Un bolígraf unitàriament econòmic, de qualitat inferior a d’altres, pot donar lloc a que s’assequi més ràpid o es trenqui (segons l’ús que se li doni) i, per tant, la seva durabilitat pot ser sensiblement inferior, equiparant així el cost total entre les dues alternatives.
Finalment, no podem perdre de vista les preferències personals de qui finalment fa servir el producte o rep el servei. Experiències prèvies o determinades destreses o dificultats poden fer que una opció necessiti ser ja inicialment descartada, donat que el seu ús reduiria eficiència o, fins i tot, el benestar de l’usuari.
Amb tot, revisar el detall d’allò que consumim és un exercici de responsabilitat que en tots els casos ens reportarà beneficis.
Perquè una altra manera de fer és possible.