ODS v2

ODS: la participació de tots en un futur sostenible

El Pacte Mundial de Nacions Unides va néixer abans de començar l’any 2000, juntament amb l’establiment del que es va anomenar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). El seu objectiu: oferir pautes per garantir la sostenibilitat de la globalització.

Des de 2015 comptem amb una nova actualització d’aquestes guies. L’Agenda 2030, amb aquest horitzó temporal d’actuació, planteja 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites per a aconseguir un futur centrat en les persones i la seva protecció, en el nostre planeta i com tenir-ne cura i en un món amb grans perspectives i en pau.

Els ODS, a més, suposen un nou impuls a la importància del paper de les empreses i organitzacions publiques i privades, amb més participació en la seva pròpia definició, i també en la consecució d’allò que és necessita, ampliant més obertament l’espectre d’accions més enllà dels països en vies de desenvolupament.

La “traducció” de tot plegat, a més, a casa nostra, es defineix en l’Aliança Catalunya 2030, o l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, que permet definir com cada organització i ciutadà pot contribuir, des de Catalunya, en la consecució dels ODS.

La petita empresa, i fins i tot els autònoms, essent la major part del teixit empresarial del país, i suposant al voltant de les 3/4 parts dels llocs de treball, ha de tenir necessàriament un protagonisme rellevant en la consecució dels objectius.

Aquests protagonistes, sovint no podran dur a terme grans inversions en projectes d’ampli impacte, però en tots i cadascun dels casos, i posant per davant la seva ètica, la seva honestedat i el seu compromís, sense cap dubte podran desenvolupar accions a escala pròpia que permetran sumar i aportar en un esforç comú, que d’altra banda no podria tirar endavant sense ells.

En propers posts, des d’Honest Office, us explicarem el detall dels ODS i tractarem de fer-vos arribar idees que ajudin a que qualsevol organització, per petita que sigui, pugui iniciar el seu propi procés per tal de col·laborar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que necessàriament ha de començar per un procés de reflexió intern per definir què es pot aportar, de quina manera es farà i com s’integrarà en el dia a dia, en quant temps es durà a terme i com s’avaluarà l’èxit.

Amb tot, es treballarà per obtenir beneficis (noves oportunitats de negoci, imatge reforçada, accés a clients del sector públic, estalvis a mig termini,…) i, a l’hora, aconseguir un món millor.

Close-up Of Businessperson's Finger Balancing Stacked Of Coins On Wooden Seesaw

Optimització en el material d’oficina: preu-funcionalitat

La situació actual de moltes empreses, i també certes visions tradicionals, porten a pensar en l’optimització de les compres en termes de “comprar més barat”.

Efectivament, reduir qualsevol despesa en termes econòmics absoluts no és quelcom que s’hagi d’ignorar, però hi ha més factors a considerar per arribar a optimitzar el que consumim.

Una primera consideració passa per garantir que el producte o servei compleix amb allò que necessitem i, en cas de no fer-ho, conèixer en quin grau no ho fa. Si aquest darrer és el cas, ¿estem disposats a reduir les nostres expectatives o exigències per ajustar-nos al que estem consumint?.

Una destructora de paper econòmica fa correctament la seva funció, però… ¿podem destruir el número de fulls de cop que necessitem per no perdre temps? ¿el resultat ofereix la seguretat de destrucció de documents que ens cal? ¿permet cicles de treball com els que necessitem? I un cop tenim la informació, ¿quina de les característiques són imprescindibles per a nosaltres?

També cal tenir en compte la durabilitat: ¿quina vida té el producte o servei? ¿quant de temps s’espera que s’utilitzi?

Un bolígraf unitàriament econòmic, de qualitat inferior a d’altres, pot donar lloc a que s’assequi més ràpid o es trenqui (segons l’ús que se li doni) i, per tant, la seva durabilitat pot ser sensiblement inferior, equiparant així el cost total entre les dues alternatives.

Finalment, no podem perdre de vista les preferències personals de qui finalment fa servir el producte o rep el servei. Experiències prèvies o determinades destreses o dificultats poden fer que una opció necessiti ser ja inicialment descartada, donat que el seu ús reduiria eficiència o, fins i tot, el benestar de l’usuari.

Amb tot, revisar el detall d’allò que consumim és un exercici de responsabilitat que en tots els casos ens reportarà beneficis.

Perquè una altra manera de fer és possible.